Onades i vent fresc

Aquest ha estat un cap de setmana de relax. Els diaris, massa ocupats en explotar les conclusions de la cimera de la ONU (acord de mínims.. o mínim esforç en aconseguir arribar a cap acord decent) o en informar sobre les eleccions alemanes, no m'han proporcionat gaires temes de reflexió.
Aquesta vegada, en lloc d'un fet, provaré de descriure un estat d'ànim.

Dissabte al vespre, espero que s'acabi el dia passejant a la vora del mar amb les onades fregant-me els peus. Asseguda a la sorra encara tèbia, veig com es possa el sol i la platja es buida. Tanco els ulls i sento la caricia del vent, la sorra que es refreda, oloro la mar, i escolto les onades batent a pocs metres. Obro els ulls i veig la lluna, plena, brillant a l'horizó i il.luminant un camí imaginari des d'on jo soc fins a un punt al mig de l'aigua. Allà canten les sirenes.
M'agrada la platja, molt. Així, per què hi vaig tan poc sovint?