Rebuig a la guerra

Dia a dia, milers de notícies omplen els diaris. Cadascú veu i explica les coses a la seva manera, rebatent les opinions dels altres i donant voltes i més voltes a les (poques) mateixes idees, fins arribar a la demagògia.
El més sorprenent es que ens queixem d'aquesta llibertat! És el que té la llibertat (en aquest cas, en forma de democràcia), que ens fa oblidar que és un tresor.

Però aquesta mateixa democràcia, mentre encara possa en dubta el dret de l'estat a prohibir a una persona suposadament lliure el seu dret a conduir borratxo, fumar en llocs públics, destruir el mobiliari urbà i agredir a persones, aquesta mateixa democràcia en determinades circumstàncies es creu amb dret a exegir la violència dels seus individus cap a uns altres als que acusa (i etiqueta) de foranis, estranys. La democràcia, erigint-se en defensora de la llibertat, pot eliminar així la llibertat tant dels atacants (a qui obliga a lluitar i arriscar la seva vida, i el seu futur)
com dels atacats.

Això son les guerres. D'un país contra l'altre, d'una població contra la seva veïna. Guerra militar, o guerra política, enfrontaments, joc brut. I no sempre son dictadors els que les comanden.