Un nou humanisme?
Fa uns mesos que va esclatar la polèmica sobre l'eliminació (parcial o total) de determinats estudis englobats com a "humanistes".
Durant aquests mesos, han sorgit nombroses veus defensores de les humanitats però dubto que, com a societat, tinguem clar que vol dir humanisme avui en dia.
Ahir, al suplement "Cultura|s" de La Vanguardia van sortir uns quants articles entorn a l'anomenada Tercera Cultura, i dels seus gurús (C.P. Snow per una banda, i posteriorment John Brockman i el seu grup).
Cultura. Lletres o ciències. Cultura intel·lectual, o cultura científica. Un debat apassionant.
Es cert que fa temps que la immensitat del coneixement disponible és tal que resulta imposible (excepte per un nombre limitat de persones, diguem-ne'n genis) intentar abraçar-ho tot. L'evidència és que des des fa un parell de segles l'especialització a portat a què els científics (tècnics, teòrics i pràctics) s'aïllessin, cadascú en la seva especialització, i els intel·lectual es fessin els amos i senyors de la cultura. Ser de lletres o ser de ciències ha estat, i encara és, una classificació definitiva.
Els científics veuen els intel·lectuals com a "venedors de fum" incapaços d'avançar en el coneixement del que els rodeja i que, per tant, es limiten a donar a aquesta realitat complexa nous noms, formes, colors i sonoritats. Per la seva banda, els intel·lectuals treuen importància a la ciència, ignorant els seus progressos i, així, aïllant-se a l'evolució.
Potser la famosa Tercera Cultura consisteix en que lletres i ciències es tornin a donar la ma. Alguns diuen que això és impossible, i que la nova cultura està formada per una nova generació de "gent culta" que es preocupa de donar un enfocament intel·lectual als problemes de la ciència. Un nou tipus de filòsofs.. o potser un nou tipus de philosophia naturalis?
Però deixem-nos d'utopies: encara que la genètica, la nanotecnologia, els fractals i la biodiversitat ja siguin paraules d'us quotidià, els seus conceptes bàsics i fonamentals continuen lluny del gran públic. Portar la cultura intel·lectual al nivell dels científics potser implicaria limitar l'accés a la cultura a la majoria de la societat.
Per què no, simplement, ens deixem de tabús? Perquè no continuem parlant de ciències i lletres, però reconeixen en els del "bàndol contrari" les qualitats que a nosaltres ens falten i, així, de la mà, continuar avançant en el coneixement de la nostra realitat (o estudiant les seves possibles percepcions)?
L'especialització esdevé necesaria, igual de necessària que l'existència d'una divulgació apte per a tots els públics, i en això, els companys de lletres ens han d'ensenyar el camí. Treballar junts pot ser difícil, però molt enriquidor.
Durant aquests mesos, han sorgit nombroses veus defensores de les humanitats però dubto que, com a societat, tinguem clar que vol dir humanisme avui en dia.
Ahir, al suplement "Cultura|s" de La Vanguardia van sortir uns quants articles entorn a l'anomenada Tercera Cultura, i dels seus gurús (C.P. Snow per una banda, i posteriorment John Brockman i el seu grup).
Cultura. Lletres o ciències. Cultura intel·lectual, o cultura científica. Un debat apassionant.
Es cert que fa temps que la immensitat del coneixement disponible és tal que resulta imposible (excepte per un nombre limitat de persones, diguem-ne'n genis) intentar abraçar-ho tot. L'evidència és que des des fa un parell de segles l'especialització a portat a què els científics (tècnics, teòrics i pràctics) s'aïllessin, cadascú en la seva especialització, i els intel·lectual es fessin els amos i senyors de la cultura. Ser de lletres o ser de ciències ha estat, i encara és, una classificació definitiva.
Els científics veuen els intel·lectuals com a "venedors de fum" incapaços d'avançar en el coneixement del que els rodeja i que, per tant, es limiten a donar a aquesta realitat complexa nous noms, formes, colors i sonoritats. Per la seva banda, els intel·lectuals treuen importància a la ciència, ignorant els seus progressos i, així, aïllant-se a l'evolució.
Potser la famosa Tercera Cultura consisteix en que lletres i ciències es tornin a donar la ma. Alguns diuen que això és impossible, i que la nova cultura està formada per una nova generació de "gent culta" que es preocupa de donar un enfocament intel·lectual als problemes de la ciència. Un nou tipus de filòsofs.. o potser un nou tipus de philosophia naturalis?
Però deixem-nos d'utopies: encara que la genètica, la nanotecnologia, els fractals i la biodiversitat ja siguin paraules d'us quotidià, els seus conceptes bàsics i fonamentals continuen lluny del gran públic. Portar la cultura intel·lectual al nivell dels científics potser implicaria limitar l'accés a la cultura a la majoria de la societat.
Per què no, simplement, ens deixem de tabús? Perquè no continuem parlant de ciències i lletres, però reconeixen en els del "bàndol contrari" les qualitats que a nosaltres ens falten i, així, de la mà, continuar avançant en el coneixement de la nostra realitat (o estudiant les seves possibles percepcions)?
L'especialització esdevé necesaria, igual de necessària que l'existència d'una divulgació apte per a tots els públics, i en això, els companys de lletres ens han d'ensenyar el camí. Treballar junts pot ser difícil, però molt enriquidor.
Etiquetes de comentaris: actualitat
posted by .m at
12:55 p. m.
4 Comments:
Realment hi ha una separació (dins la societat) entre ciències i lletres?
Jo,quan vaig a comprar el diari, no veig que ningú em pregunti: "vol el senyor el de ciències o el de lletres". I tot i que soc enginyer, quan l'electriciste ve a casa meva no em cobra menys perquè soc de ciències. I la dona de fer feines de la meva mare, sap molt més que jo sobre com aconseguir arribar a final de mes amb 2 fills i una hipoteca.
El nostre dia a dia està lluny de les qüestions filosòfiques o científiques. Que la ciències i les lletres es donin o no la ma, a mi m'és ben igual.
J.
By
Anònim, at 1:02 p. m.
A veure, de tot això ja en vam estar parlant ahir, no?
El que dius podria ser un resum dels 10 e-mails que vam escriure.. i clar, també hi surt part del que jo dic, però desvirtuat. No et puc portar la contraria.. però perquè has fet servir part de les meves paraules
:)
De totes formes, mantinc la meva idea principal: perquè tothom hauria de voler saber de tot? Igual que per a mi l'opera resulta incomprensible, un escriptor no té perquè intentar entendre la teoria de la relativitat. Cadascú té els seus interessos.
Pere
By
Anònim, at 2:21 p. m.
Ara ja he llegit els articles de La Vanguardia.. i estic d'acord amb la Marta en què el "saber" és tan ampli avui en dia, que seria impossible que algú intentés dominar-ho tot. No ja com a especialista, sinó simplement un coneixement que li permetés divulgar, debatre i escriure. Un "filòsof" actual suposo que s'ha de centrar en determinades qüestions.
No crec que les humanitats estiguin en perill de desaparèixer, com a molt potser ampliaran les seves àrees de coneixement, i això seria bó, no?
Gemma
By
Anònim, at 8:00 p. m.
Home jordi, no cal que ho portis tant a l'extrem... què vol dir que a tu t'és ben igual?? :)
By
.m, at 12:08 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home