L'Òmnium

Finalment no hi vaig poder assistir (qüestions de feina de darrera hora, i de deixar que aquesta es solapi amb la meva vida personal), però tots els comentaris que he llegit i sentit respecte a l'acte d'ahir dimarts d'Òmnium Cultural em ratifiquen en la meva sensació de que aquesta és la única entitat social, cultural i política amb esperit d'autocrítica i superació nacional. Que dit així sonen a termes grandiloquents, és cert.
L'objectiu de l'acte d'ahir era reclamar més autogovern i unitat política per a defensar l'estatut. I no hi van faltar representants del mon de la política per a recolçar aquesta demanda.
Però, com sempre, Òmnium va un pas més enllà. Per això els tres eixos de l'entitat son "Llengua, cultura i país". Si es vol superar la divisió del catalanisme, i enfortir el projecte i el discurs a l'entorn d'un Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya (que està sent vulnerat dia rere dia i que el Tribunal Constitucional amenaça) algú cal que prengui la iniciativa. I aquí surgeix Òmnium.
Potser l'Estatut és l'excusa per aprofundir en un nou discurs sobiranista, per a engrescar a la societat catalanar a tornar a fer país. A l'acte d'ahir es va demanar suport a l'Estatut i a l'autogovern català, plantant cara a un Estat que no acaba de donar sortida a la plurinacionalitat demanada.
Fins ara, la meva única relació amb l'Òmnium era com a Voluntaria per la Llengua, i mai m'havia planejat formar-ne part. Ara, m'hi he engrescat.