Reservat el dret a comprar als duty-free?

La meva darrera visita a Istambul (ciutat magnífica, fantàstica) em va portar a passar unes hores a l'aeroport de Milano-Malpensa. Hores de trànsit, de canvi d'avió, que jo pensava aprofitar per a possar part dels records del viatge a Istambul per escrit i, també, per a comprar alguns productes alimentaris italians aprofitant que era a Italia.
La història només te gràcia si s'explica seqüencialment. En aterrar l'avió que ens portava d'Istambul a Milà, vam veure que el nostre següent vol encara no tenia porta d'embarcament assignada. Normal, faltaven unes 4 hores. Sabíem que seria a la terminal B, així que vam anar cap a allà, seguint les indicacions de "terminal A-B". A mig camí, hi havia un "enllaç" que portava a la terminal A, i a tres grups de portes de la terminal B. Innocents, vam decidir que aquell era el millor lloc per esperar a que sortís la informació de la nostra porta d'embarcament, i en veure una tenda duty-free vam decidir anar a fer-hi les compres: 3 bosses de pasta, un pot de salsa, i un bon tros de Parmesano.
A l'hora d'anar a pagar, vam donar gràcies a les quatre hores d'espera que teníem, perquè vam passar més de 20 minuts a la cua. El motiu: que a l'hora de pagar et feien ensenyar el teu bitllet. Nosaltres, innocents per segona vegada, ens vam sorpendre (per allà passaven també els viatgers que arribaven.. potser ells no podien comprar? i, per què demanaven el bitllet?). Però teníem altres coses al cap i vam esperar pacientment el nostre torn. Quan ens va tocar... sorpresa: l'amable caixera ens va indicar que deixéssim els productes, perquè nosaltres no teníem dret a comprar allà. Es veu que allò no era l'enllaç que portava a la terminal A, sinó la pròpia terminal A, i que nosaltres embarcàvem per la B i per tant havíem d'anar a comprar la B.
La cara que se'ns va quedar va ser de foto! Això volia dir que no teníem dret a comprar allà? La primer resposta de la dona va ser que aquella terminal era per a vols internacionals, i que per tant prenien mesures de seguretat especials que a nosaltres no ens havien d'aplicar. La nostra resposta (òbvia) era que aleshores enteníem que els passatgers de la terminal A no poguessin comprar a les altres terminals, però que no enteníem perquè a nosaltres no ens deixaven comprar allà. I si només volíem una xocolatina per a passar l'estona. La caixera es va quedar sense arguments, i ens va dir que ho sentia molt, però que no ens podia vendre res.
Vam anar cap a les nostres terminals (on el duty-free era mooolt més petit, i com a resultat només vam comprar un parell de paquets de pasta) preguntant-nos si el "reservat el dret d'admissió" a les discoteques s'hauria extés als aeroports... o si simplement son efectes secundàris de la psicosis de seguretat i control que impera als aeroports, on no et deixen passar amb una ampolleta d'aigua els controls de seguretat, mentres veus a passatgers de primera, amb els seus maletots excedint les mides reglamentaries i plens d'ampolles de vi.