Primavera Sound (I). Cròniques de segona ma.

Primavera Sound, dia 1.
Retorn de Smashing Pumpkins, de blanc, sensacionals. Tots els mitjans coincideixen en que el concert va ser un bon equilibri entre els vells hits (sense caure en la nostàlgia) combinats amb nous temes del seu inminent nou àlbum "Zeltgeist". Començant per 'United States', llarga però sens exagerar, van seguir 'Today', 'Cherub rock', 'Bullet with butterfly wings', 'Zerò o la balada '1979', 'Siamese dream' i 'Mellon collie and the infinite sadness'.
Els "nous" Smahing Pumpkins només manté a Billy Corgan i al bateria Jimmy Chamberlin, el que ha donat peu a molts comentaris irònics sobrel'intent de Corgan de crear un nou grup i el seu retorn al vell nom.
Però la darrera canço, 'Muzzlè', deixà clar que la música electrònica jano està dins les prioritats de Corgan, i per tant perquè buscar un nou nom?

Després, The White Stripes, en el seu únic concert a Espanya presentant el seu àlbum "Icky Thump", amb una impactant escenografia i un repertori que la gent de Barcelona tenia ganes d'escoltar en directe.

Entre els menys coneguts, potser hauria de destacar a "Slint", densos i intensos, especials.
O Fäntomas (fundat per Mike Patton, l'ex Faith No More), amb una proposta arriscada, molt electrònica i amb vestuari especial inclos, en col.laboració amb Fennesz, que tot i tocar al mateix temps que els Smashing van aconseguir concregar a un bon grapat de gent.

I avui més...