Uns bits i uns mots

23 d’agost, 2007

Com pot ser de difícil anar a treballar

Aquest matí, quan he arribat a la feina, la meva tarja no obria la porta
d'accés a l'edifici on treballo. Què extrany, m'he dit... si el dimarts
funcionava... Però com ahir van fer un tall elèctric general, mai pots
saber si se'ls hi ha oblidat activar alguna cosa...

He anat fins a l'edifici del costat on normalment hi ha el bidell de
guàrdia, però no hi havia ningú. Què hi farem! M'ha tocat anar fins a la
central de seguretat (al mig de la plaça del campus), i un cop allà
explicar-lis el meu problema.
Amb alguna que altra dificultat he aconseguit que em donessin el vist i
plau per a obrir-me l'edifici, i aleshores m'han dit que anés fins a la
porta del mateix que de seguida s'hi desplaçaria un vigilant.

M'he anat cap allà, esperant trobar-me'l ja a la porta (ells es
desplacen amb aquest trasto amb dues rodes paral.leles, com un monopatí
però amb un motoret). Quan he arribat no hi era... i he esperat un
parell de minuts... 5 minuts... i als 10 minuts ja estava anant un altre
cop cap abaix. Quan hi he arribat, el de la central ja no s'enrecordava
de mi (memòria de peix), i li he tornat a explicar, i aleshores s'ha
sorprés de que el seu company no hagués arribat i m'ha renyat per
haver-me marxat de davant la porta! Li he dit que ja feia més de 10
minuts que esperava, i que com no sabia si hi havia cap problema he
preferit anar fins a la central... m'he sentit estúpida disculpant-me,
quan la que estava "patint" tot això era jo!
Ha trucat al seu company pel walkie, i resulta que se li havia espatllat
el "patinet" i estava probant de fer-lo anar.. i crec que s'havia
oblidat de mi.

El de la central m'ha dit "ara ja va cap allà" i jo, que havia sentit
tota la conversa, li he preguntat inocentment: "Però ve caminant, o
hauré d'esperar gaire?" El de seguretat s'ha picat i m'ha preguntat si
tenia pressa, i jo aquí si que ja m'he rebotat i li he contestat: "No
sé, vosté quan intenta arribar a treballar a les 9, i son les 9.30 i
encara no ha pogut arribar per causes alienes a la seva voluntat, té
pressa??".
No m'ha contestat, però m'ha dit que de seguida arribava el seu
company.. i mentre jo m'allunyava he sentit com el tornava a trucar pel
walkie.

Ha funcionat, per fi he pogut entrar.