Ibarretxe i Marx

Adjunto un breu article d'opinió del diari Avui, amb que el estic totalment d'acord.

L'hora del tallat

Ibarretxe i Marx

Francesc Puigpelat / puigpelat@lamanyana.cat

Amb la consulta promoguda per Juan José Ibarretxe ja en marxa, ja hem començat a sentir els arguments espanyols, començant pel balboteig de María Teresa Fernández de la Vega amb la Trinitat de les tres Constitucions, que són una sola i són tres, tot alhora (com els gran misteri diví, segons els teòlegs del Vaticà). En els propers mesos, es parlarà molt d'aquest afer, i el pla d'Ibarretxe serà desqualificat unànimement a Espanya, des de dues perspectives:

1. La troglodita.

2. La progressista.

Respecte a la troglodita, no cal fer comentaris, perquè es desqualifica per ella mateixa, i a Catalunya desencadena efectes d'urticària. Però caldrà anar molt amb compte amb el bàndol progressista, perquè els catalans som especialment sensibles als seus arguments d'aparença innòcua, esquerranosa i universalista. Queda tan bé, ser universal! És tan fàcil pensar que la universalitat comença i acaba als cafès de Madrid! Queda tan estètic Zapatero acusant Ibarretxe d'haver-se equivocat de segle! I és que, els progressistes, són tan moderns! I els nacionalistes, tan antics!

És previsible que un dels temes reiterats de l'argumentació progressista serà buscar les fonts del nacionalisme basc en el carlisme del segle XIX. I, és clar, es qualificarà el carlisme de moviment totalitari, retrògrad i totalment passat de moda. I es riuran d'Ibarretxe com a hereu del carlisme de les txapeles, els trabucs i dels capellans fatxes bascos. Davant d'això, vull citar una frase d'un autor important, d'un veritable clàssic. Llegiu-la bé, perquè no té desperdici:

"El carlisme no és un pur moviment dinàstic i regressiu, com es van entestar a dir i mentir els ben pagats historiadors liberals. És un moviment lliure i popular en defensa de les tradicions, molt més liberals i regionalistes que l'absorbent liberalisme oficial, de babaus que copiaven la Revolució francesa. Els carlistes defensaven les millors tradicions jurídiques espanyoles, les dels Furs, i les Corts legítimes que van destruir l'absolutisme monàrquic i l'absolutisme centralista de l'Estat liberal... Representaven la pàtria gran, com a suma de les pàtries locals, amb les seves peculiaritats i tradicions pròpies. No existeix a Europa cap altre país com Espanya, que compti amb tantes restes d'antigues poblacions i formes populars que han estat destrossades per la Història".

De qui és aquesta cita? De Sabino de Arana? De Prat de la Riba? D'algun pèrfid nacionalista conservador? Doncs no: està extreta ni més ni menys que d'una obra de Karl Marx: La revolució espanyola. Aquesta és una dada important, perquè Marx és un dels referents dels quals (de manera més o menys indirecta) beuen els intel·lectuals espanyols que donen a tothom lliçons de progressisme, de modernitat i d'universalisme. És clar que, de Marx, agafen només el que no molesta el nacionalisme espanyol, i, per a la resta, es queden amb Ortega y Gasset.

Prego al lector que vagi amb compte. Espanya és plena de troglodites disfressats amb pell de progressista.