Jutges independents... de tot, fins i tot de la justícia

Avui han sortit més novetats del cas del Jutge Ferrín Calamita, aquell
que va tenir aturada durant més de dos anys una petició d'adopció, per
part d'una dona, de la filla de la seva parella (també dona).

L'home continua insistint en què ell no hi està d'acord, en permetre
families on els pares siguin del mateix sexe, i en què això és perniciós
per l'estabilitat dels menors.
Respecto les seves idees, tot i no compartir-les en absolut. I fins i
tot em sembla totalment correcte que les defensi, faltaria més!
Però on no hauria de poder-les defensar és als tribunals... aplicant-les
en contra de la legislació vigent! Com pot ser que un jutge es passi pel
"forro" els informes de psicòlegs, metges, advocats, etc... i continui
insistint (fins que trobi algú "neutral", diu ell... però a la pràctica
no ha parat fins que no l'han retirat del cas, perquè ningú li ha donat
la raó abans). Com pot ser que una simple persona, un jutge, i que les
seves idees (siguin aquestes les que siguin) tinguin tant de poder sobre
la vida dels altres?

La notícia complerta a El Pais:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/juez/Ferrin/cree/hijos/gays/cobayas/humanas/elpepusoc/20081125elpepisoc_9/Tes