Portabella

Tothom hi ha perdut, en aquestes eleccions, sobretot els partits tradicionals a través d'una abstenció preocupant i el suport a opcions considerades "alternatives".

El cas és que Jordi Portabella ha sorprès tothom aquest dimecres anunciant el seu pas a l'oposició, fet que impossibilita la reedició del tripartit a l'Ajuntament de Barcelona. Jordi Hereu  serà alcalde sense el suport d'ERC. Això canvia notablement el panorama municipal. Per primer cop s'ha visualitzat que un canvi polític és possible a Barcelona, segurament amb un candidat que rellevi a Xavier Trias.

Esquerra recupera l'equidistància, encara que sigui per accident. Les urnes no perdonen, i els senyals d'alarma s'han encès al carrer Calàbria. Portabella pren una decisió que l'honora. Ho fa mentre molts companys seus de partit han pagat més car encara el veredicte de les urnes: amb les dimissions o retirades dels candidats d'ERC a Matadepera, Berga, Vic,...
L'efecte Portabella es podria reproduir en altres ajuntaments del país. La força de Barcelona és evident, i la càrrega política (en clau interna i externa) de l'aposta de Portabella també. ERC pot trencar el guió previst abans del 27-M. El guió era traslladar el tripartit allà on fos possible, passant per damunt de les forces més votades si l'aritmètica ho permetia.
Però en política hi ha guions que s'estripen l'endemà de les eleccions. D'això en dèiem democràcia, oi?

"Píntame el fondo de rosa palo": la impresora ho entendra, però jo no sé quin color és!

"Píntame el cielo más azul"

Xerox está desarrollando una tecnología que permitirá darle instrucciones a las impresoras en lenguaje natural ELPAIS.com - Madrid - 30/05/2007

La impresión de nuestras fotografías no siempre da los resultados deseados, y realizar los ajustes necesarios para lograrlo requiere ciertos conocimientos técnicos que no todos los usuarios tienen. Xerox presentó en abril en la reunión anual del Inter-Society Color Council (ISCC) una tecnología que permitirá realizar estos ajustes comunicándose en lenguaje natural con la impresora. Podrán ahora escribir "pinta el cielo de un azul más intenso" o dar una orden de voz del tipo "pinta el fondo de rosa palo" y el software hace el trabajo.

Este invento, aún en fase de investigación, crea un "lenguaje de color" que traduce las descripciones humanas de colores a los códigos numéricos precisos que los equipos utilizan para imprimir documentos en color. "Hay muchas personas que no son expertas que saben cómo les gustaría que apareciera el color pero no cómo conseguirlo", afirma Geoffrey Woolfe, científico del Grupo de Innovación de Xerox. "No debería hacer falta ser un experto en color para darle más intensidad al azul del cielo o añadir un poco de amarillo a una puesta de sol".

Los ajustes de color podrían incorporarse en diferentes dispositivos tales como impresoras de oficina de color o prensas comerciales sin tener que hacer cálculos matemáticos. Por ejemplo, en una impresora o monitor, el rojo sangre se expresa mediante un conjunto de coordenadas matemáticas que identifican una región específica en un espacio tridimensional, que es el espectro de todos los colores que el dispositivo es capaz de mostrar o imprimir. Para hacer ese color menos anaranjado, se distorsiona esa región hacia una nueva zona del espectro.

Woolfe descubrió que las palabras corrientes utilizadas para describir distintos tonos y colores se podían poner en correlación con el lenguaje técnico de color creado por ingenieros y utilizado en dispositivos tales como impresoras de color de oficina e imprentas comerciales. "El aspecto innovador está en el lenguaje de equiparación", afirma Woolfe. "En Xerox hemos descubierto que si se puede relacionar la dimensión humana con la dimensión matemática, se abren muchas posibilidades".

Notícies surrealistes

Atenció a la següent noticia. Si el "Ojo por ojo" ja sembla un sistema d'aplicar justícia poc útil (o, com a mínim, una mica bàrbar segons com s'apliqui i el motiu pel que s'apliqui), el "Tu Ojo por el Ojo que tu marido me quitó" es encara pitjor!

Un tribunal ordena violar a la esposa de un hombre que abusó de una menor en Pakistán.
La mujer logra escapar antes de que se aplicara esta sentencia de un tribunal tribal.
EFE - Lahore - 30/052007

Una mujer de una localidad del centro de Pakistán huyó de su casa tras dictaminar un consejo tribal que ha de ser violada por el padre de una menor de ocho años de la que abusó su marido, que se encuentra en paradero desconocido.

El pasado día 23, Rafia Naunari -padre de cinco hijos y habitante de un pueblo paquistaní- fue sorprendido abusando de una niña de ocho años a la que había secuestrado cuando ésta acudía al colegio, pero logró escapar y aún está en paradero desconocido.

El padre de la víctima se dirigió al "panchayat", una especie de "tribunal" local, que ayer estudió el caso y rechazó varias de las ofertas de la familia Naunari para limpiar su honor por el delito de Rafiq. Los tres hermanos de Rafiq ofrecieron a sus cuatro hijas en matrimonio al padre de la niña violada, Muhammad Nawaz, que las rechazó.

La corte dictaminó entonces que fuera la esposa de Rafiq la que pagara el delito de su marido siendo entregada a Nawaz, pero la mujer logró huir antes de que se ejecutara la "sentencia". Se da la circunstancia de que, según un oficial de policía, ni la familia de la niña violada ni la del violador han denunciado el caso ante las autoridades.

Aunque penadas legalmente, en zonas rurales paquistaníes siguen siendo frecuentes "veredictos" como el de Jehanian, basados en códigos de honor feudales que hacen pagar a las mujeres los delitos cometidos por los hombres de su familia.

Algunes (però poques) sorpreses electorals

A banda dels resultats del PP i el PSOE (a la Una, Grande y Libre), i de
CiU, PSC, Esquerra (que com va assenyalar la Tarribas, potser ja no és
ni Republicana ni de Catalunya) i ICV, altres partits han donat la
campanada. Un primer exemple: les CUP (http://www.cup.cat/portal) s'han
ficat a força ajuntaments, els hi ha funcionat la campanya electoral
on-line!

De fet, l'únic partit que ahir no va guanyar crec que va ser Ciutadans.
Pobres. De fet, a Gimenells i Pla de la Font (Lleida), ha aconseguit
l'alcaldia amb 5 regidors. Val adir que era el fins ara alcalde com a
militant del PP, que s'ha passat a Ciutadans conservant el càrrec.
Trampa? Bé, els del Pi van fer el mateix...
I excepte aquesta alcaldia i alguns regidors... Ciutadans ha punxat,
sobretot a Barcelona, on ja es veien a l'alcaldia.

La "mala noticia" ve de la Plataforma per Catalunya (pxc), que ha tret
quatre regidors a Vic i al Vendrell, i alguns a d'altres municipis. Que
potser no son molts, però venint d'un partit anti-democràtic, a mi em
fan por.

Ai.. la política...

Aznar anda suelto

Després de sentir, llegir i veure els inteligents discursos que fa aquest senyor, on diu que mitja Espanya odia a l'altra mitja (que és el que a Ell li agradaria, però per sort encara no passa), o on diu que un vot que no sigui per al PP és un vot per a ETA (estem en una democràcia de partit únic i jo no ho sabia), em veig en la obligació d'advertir-vos:

Fotos d'Andorra

Ja podeu veure una petita selecció de les fotos que vam fer a Andorra aquest cap de setmana passat (19-20 de maig).
Un agraïment especial als patrocinadors de l'estada (als pares del Jaume) :)

Joan Majó, nou director general d'Universitats

Notícia de La Vanguardia (22/05/07 en format digital, demà sortirà en format paper, suposo):

Joan Majó, nuevo director general de Universitats
Barcelona. (EFE).-
La Generalitat ha nombrado hoy a Joan Majó i Roca director general de Universitats del departamento de Innovació, Empresa i Universitats, que asumirá esta área que se encuentra bajo la responsabilidad de Blanca Palmada, comissionada de Universitats.
Joan Majó, doctor en Ingeniería Industrial por la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), es en la actualidad catedrático de universidad en la Escola Superior d"Agricultura de Barcelona, de la UPC.
El anterior director general de Universidades, Josep Anton Ferré Vidal, dimitió el pasado mes de abril, poco después de que lo hiciera el de Investigación, por discrepancias con la política del departamento que dirige Josep Huguet.
Estas dos dimisiones y las quejas de los rectores de las universidades por la situación de las inversiones en los centros superiores y la política del departamento abrieron una crisis que todavía está en fase de resolución después de que Huguet y los rectores pactaran un plan de choque.

Desperta Ferro!

Hi ha iniciatives que costa molt pendre's en serio... perquè son tan tan agafades pels pèls, que fan riure quan te les expliquen. Però soc certes!

L'exemple més recent és el Desperta Ferro!, una nova beguda energètica, estil "Red-bull", però destinada al "jovent català" (i nacionalista?). És companya de batalla de la Cola catalana, i la cervesa catalana. Que lo de la "cola" encara pot tenir sentit (el mateix que el de la coca-cola àrab), però lo de la cervesa no en té gaire, donat que ja hi han algunes cerveses catalanes, com la Moritz, així que no cal reinventar el que ja existeix...

A aquest vídeo podeu veure un anunci de la "Desperta Ferro". I el millor és que anuncíen nous proudictes, com el whisky Jaume I. :) :)
La dada que m'acaba de destarotar: el Desperta Ferro! es fabrica a Galícia! Per si us interessa, la podeu trobar a petites botigues, i als supermercats Esclat-Bon Preu.

Prohibit compartir despatx amb un home

Despachos de un solo sexo

Una fetua dictada en Egipto prohibe que un hombre y una mujer trabajen a solas si ella no lo ha amamantado

Aquest és el títol d'una notícia que apareix avui a El País. Així comença la notícia:

La prensa egipcia de ayer oscilaba entre el sarcasmo y la indignación. Dos profesores del Al Azhar, el centro teológico del islam suní por excelencia, han dictado una fetua según la cual la única forma de que un hombre y una mujer trabajen a solas en un despacho es que ella le haya "amamantado" previamente. Muchos musulmanes empiezan a estar hartos de estas extravagancias que dan una imagen ridícula de su religión

I continua explicant altres casos recents de fetues dictades per l'islam, que si bé a nosaltres ens podem semblar "una broma", no ho son per als creients islàmics. Alguns potser les ignores, d'altres no les apliquen al peu de la lletra, però uns quants se les prenen tan en serio que arriben a atacar als suposats "culpables de violació de la llei islàmica".
Per sort, alguns països com la India, Jordania o el Marroc sovint declaren il.legals aquestes fetuas, així com (en general) qualsevol que implica una pena de mort o agresió física, o que va en contra dels drets humans. O això diuen els seus mitjans de comunicació...

Declaracions que fan por

Heu sentit a parlar de la Plataforma per Catalunya ?
El seu "cap visible" és l'ultraderà de Vic Josep Anglada, i es presenten a aquestes eleccions a diversos municipis.
Crec que és interessant (des d'un punt de vista informatiu) veure aquest vídeo d'arxiu que circula per la xarxa, per tal de tenir ben present el discurs d'aquest personatge.
A mi m'ha fet molta por. Digueu-me innocent, però jo soc dels que creu que s'han de respectar les opinions de tothom. I és clar, és fa una mica dur fer orelles sordes a segons quines opinions, i continuar defensant una democràcia oberta a elements com aquest...

Fer el doctorat a catalunya surt car

Avui he rebut aquesta notícia que, si bé ja ho sospitava no per això em deixa d'indignar.
Les webs de D-Recerca i FJI-Precarios (les associacions catalana i espanyola, respectivament, d'investigadors en formació i doctorants) ja se n'han fet resó. Jo també vull col·laborar a que tothom sàpiga que a banda de que se'ns negua una minimia dignitat (salarial i, a molts de nosaltres, també social doncs som investigadors "fantasma"), també se'ns estafa.

Notícia extreta de Vilaweb, per Marcel Barrera.

Els preus dels doctorats a Catalunya són els més cars de tot l'Estat
Estudiar un tercer cicle a les universitats catalanes costa el doble que a moltes autonomies.
Estudiar un doctorat a les universitats públiques catalanes és caríssim. Sobretot si es compara amb el que costa a la resta d'autonomies de l'Estat. Mentre que a Catalunya el preu mínim d'un crèdit de tercer cicle és d'exactament 44,22 euros, a la majoria d'autonomies el cost per cada crèdit volta els 25 euros, un 43% menys. A Madrid, per exemple, el preu mínim d'un crèdit de tercer cicle és de 28,12 euros; al País Basc, 37,09; i al País Valencià, 38,06. A Catalunya, en sis anys el preu ha augmentat en 10,56 euros, un 23% més, i el curs més barat de doctorat és d'uns 1.600 euros, el doble dels 798 que costa a Castella i Lleó.

Podeu continuar llegint la notícia a Vilaweb (i d'aquí a un parell de dies, quan desaparegui d'aquesta pàgina, la seguireu trobant a la web d'ABRiDoc)

Palabra (envenenada) de la RAE

Quina sort que tenim de què els acadèmics de la RAE només es dediquin a qüestions lingüístiques (com diuen ells) i no polítiques!
Quina sort, perquè si acceptessin que es fiquen en qüestions polítiques, i a generar polèmica, serien pitjor que un combinar Acebes-Zaplana-Telemadrid!

Unes quantes perles del vicedirector de la RAE (Gregorio Salvador) i un amargat nacionalista espanyol, que voldria tornar a viure en l'època en què a l'Imperi no es posava el Sol (parlo d'Arturo Pérez-Reverte, àlies "Alatriste el perfecto macho ibérico").

A continuació, un estracte de l'article que apareix a La Vanguardia.

El vicedirector de la RAE ve la situación en las CCAA con lengua propia "más grave" que con Franco

10/05/2007 | Madrid. (EFE).-
El vicedirector de la Real Academia Española, Gregorio Salvador, criticó hoy que en las comunidades autónomas con lengua propia "no pueda aprenderse el español en las escuelas", y dijo que esta situación "es más grave" que la imposición que hubo durante el franquismo de la enseñanza exclusiva en español.
"Imponer, como se hizo en la dictadura, una lengua que hablan 400 millones de personas, es menos grave para las víctimas del atropello que imponerles, como se hace ahora, una lengua de un millón y medio o de tres millones de hablantes", dijo hoy Salvador al presentar su libro "Noticias del Reino de Cervantes. Usos y abusos del español actual", acompañado por el escritor y académico Arturo Pérez-Reverte.
[...]
Aunque Salvador ha intentado darle al libro un tono más lingüístico que político, en el primer artículo, "El Reino de Cervantes" [...] alude ya a "las políticas discriminatorias" que sufren los castellanohablantes "en determinadas comunidades autónomas" [...].
[...]
Pérez-Reverte comparte plenamente estas ideas, así como otra de las que defiende Salvador en su libro: que el español "no es una lengua nacionalista, porque no es una seña de identidad para nadie; es plurinacional y multilingüe". Y es, "a pesar de lo que dicen los estúpidos y los manipuladores, una lengua generosa, abierta, donde cabe todo el mundo". [...]

Istambul

Fa uns dies vam anar a visitar Istambul, i he penjat a la web algunes de les fotos que vam fer. No son ni les millors (qualitativament) ni les més divertides ni les més representatives... simplement algunes de les fotos que hem fet, les que més gràcia ens fan.

Si les voleu veure:
http://gps-tsc.upc.es/veu/personal/mcasar/Istambul/index.html

I si no coneixeu Istambul, us recomano molt-molt-molt que hi aneu. És fantàstica!

Short ENGLISH version: just follow the previous link and you'll find the
pictures from my last trip to Istambul.

CASTELLANO: Va, que seguro que has entendido la versión en catalán... En resumen: sigue el enlace anterior y encontrarás las fotos que hemos hecho de visita por Istambul, ciudad fantástica.

Reservat el dret a comprar als duty-free?

La meva darrera visita a Istambul (ciutat magnífica, fantàstica) em va portar a passar unes hores a l'aeroport de Milano-Malpensa. Hores de trànsit, de canvi d'avió, que jo pensava aprofitar per a possar part dels records del viatge a Istambul per escrit i, també, per a comprar alguns productes alimentaris italians aprofitant que era a Italia.
La història només te gràcia si s'explica seqüencialment. En aterrar l'avió que ens portava d'Istambul a Milà, vam veure que el nostre següent vol encara no tenia porta d'embarcament assignada. Normal, faltaven unes 4 hores. Sabíem que seria a la terminal B, així que vam anar cap a allà, seguint les indicacions de "terminal A-B". A mig camí, hi havia un "enllaç" que portava a la terminal A, i a tres grups de portes de la terminal B. Innocents, vam decidir que aquell era el millor lloc per esperar a que sortís la informació de la nostra porta d'embarcament, i en veure una tenda duty-free vam decidir anar a fer-hi les compres: 3 bosses de pasta, un pot de salsa, i un bon tros de Parmesano.
A l'hora d'anar a pagar, vam donar gràcies a les quatre hores d'espera que teníem, perquè vam passar més de 20 minuts a la cua. El motiu: que a l'hora de pagar et feien ensenyar el teu bitllet. Nosaltres, innocents per segona vegada, ens vam sorpendre (per allà passaven també els viatgers que arribaven.. potser ells no podien comprar? i, per què demanaven el bitllet?). Però teníem altres coses al cap i vam esperar pacientment el nostre torn. Quan ens va tocar... sorpresa: l'amable caixera ens va indicar que deixéssim els productes, perquè nosaltres no teníem dret a comprar allà. Es veu que allò no era l'enllaç que portava a la terminal A, sinó la pròpia terminal A, i que nosaltres embarcàvem per la B i per tant havíem d'anar a comprar la B.
La cara que se'ns va quedar va ser de foto! Això volia dir que no teníem dret a comprar allà? La primer resposta de la dona va ser que aquella terminal era per a vols internacionals, i que per tant prenien mesures de seguretat especials que a nosaltres no ens havien d'aplicar. La nostra resposta (òbvia) era que aleshores enteníem que els passatgers de la terminal A no poguessin comprar a les altres terminals, però que no enteníem perquè a nosaltres no ens deixaven comprar allà. I si només volíem una xocolatina per a passar l'estona. La caixera es va quedar sense arguments, i ens va dir que ho sentia molt, però que no ens podia vendre res.
Vam anar cap a les nostres terminals (on el duty-free era mooolt més petit, i com a resultat només vam comprar un parell de paquets de pasta) preguntant-nos si el "reservat el dret d'admissió" a les discoteques s'hauria extés als aeroports... o si simplement son efectes secundàris de la psicosis de seguretat i control que impera als aeroports, on no et deixen passar amb una ampolleta d'aigua els controls de seguretat, mentres veus a passatgers de primera, amb els seus maletots excedint les mides reglamentaries i plens d'ampolles de vi.

L'Òmnium

Finalment no hi vaig poder assistir (qüestions de feina de darrera hora, i de deixar que aquesta es solapi amb la meva vida personal), però tots els comentaris que he llegit i sentit respecte a l'acte d'ahir dimarts d'Òmnium Cultural em ratifiquen en la meva sensació de que aquesta és la única entitat social, cultural i política amb esperit d'autocrítica i superació nacional. Que dit així sonen a termes grandiloquents, és cert.
L'objectiu de l'acte d'ahir era reclamar més autogovern i unitat política per a defensar l'estatut. I no hi van faltar representants del mon de la política per a recolçar aquesta demanda.
Però, com sempre, Òmnium va un pas més enllà. Per això els tres eixos de l'entitat son "Llengua, cultura i país". Si es vol superar la divisió del catalanisme, i enfortir el projecte i el discurs a l'entorn d'un Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya (que està sent vulnerat dia rere dia i que el Tribunal Constitucional amenaça) algú cal que prengui la iniciativa. I aquí surgeix Òmnium.
Potser l'Estatut és l'excusa per aprofundir en un nou discurs sobiranista, per a engrescar a la societat catalanar a tornar a fer país. A l'acte d'ahir es va demanar suport a l'Estatut i a l'autogovern català, plantant cara a un Estat que no acaba de donar sortida a la plurinacionalitat demanada.
Fins ara, la meva única relació amb l'Òmnium era com a Voluntaria per la Llengua, i mai m'havia planejat formar-ne part. Ara, m'hi he engrescat.