L'Èric Bertran i l'Exèrcit del Fènix

A diversos blogs s'ha engegat una proposta de visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran realitzat per Xevi Mató, subtitulat a l'anglès per Heather Hayes i disponible a YouTube.

Es proposa que la setmana del 27 d'agost al 2 de setembre s'escampi la iniciativa mitjançant apunts als blocs i enviament de notes de premsa o de correus als mitjans de comunicació. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visionar tantes vegades com es pugui el documental sobre el cas Èric Bertran per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos. D'aquesta manera, mitjançant el recurs coordinat de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, s'espera aconseguir una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.

El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que caldrà visionar massivament és la primera part (el que surt per defecte en punxar tots els links d'aquesta nota). A la dreta del vídeo s'hi troben els altres quatre fragments del documental (jo recomano mirar-lo sencer!)

Es pot anar seguint l'evolució de la proposta al bloc de Xavier Mir , o al del propi Èric Bertran

Horitzó 2014: I qui s'hi posa?

El vicepresident del Govern i president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha posat sobre la taula el 2014 com a any per a la celebració d'un referèndum autodeterminista. Sembla que el retorn de les vacances està engrescant als polítics, que veuen a l'horitzó unes eleccions on no hi ha gaires coses de les que es puguin ennorgullir per intentar renovar el "seient".
A més, és evident que l'actual cúpula d'ERC necessita marcar perfil independentista amb els debats interns i a les portes d'unes eleccions espanyoles incertes. I la conjuntura actual és favorable a la desafecció amb allò que depèn de l'Estat espanyol: serveis públics i infraestructures.

Ara bé: hi ha un munt de feina a fer... qui s'hi posa?

Segurament hi ha un munt de gent disposada: potser es tracta d'anar fent xarxa i intentar implicar a la societat, perquè els partits jugaran un altre paper. El de sempre: a fet i a amagar.

Curiosament, Catalunya es defineix d'esquerres, però curiosament és enormement conservadora. Diferències entre el que un creu que és i com actua...

Com pot ser de difícil anar a treballar

Aquest matí, quan he arribat a la feina, la meva tarja no obria la porta
d'accés a l'edifici on treballo. Què extrany, m'he dit... si el dimarts
funcionava... Però com ahir van fer un tall elèctric general, mai pots
saber si se'ls hi ha oblidat activar alguna cosa...

He anat fins a l'edifici del costat on normalment hi ha el bidell de
guàrdia, però no hi havia ningú. Què hi farem! M'ha tocat anar fins a la
central de seguretat (al mig de la plaça del campus), i un cop allà
explicar-lis el meu problema.
Amb alguna que altra dificultat he aconseguit que em donessin el vist i
plau per a obrir-me l'edifici, i aleshores m'han dit que anés fins a la
porta del mateix que de seguida s'hi desplaçaria un vigilant.

M'he anat cap allà, esperant trobar-me'l ja a la porta (ells es
desplacen amb aquest trasto amb dues rodes paral.leles, com un monopatí
però amb un motoret). Quan he arribat no hi era... i he esperat un
parell de minuts... 5 minuts... i als 10 minuts ja estava anant un altre
cop cap abaix. Quan hi he arribat, el de la central ja no s'enrecordava
de mi (memòria de peix), i li he tornat a explicar, i aleshores s'ha
sorprés de que el seu company no hagués arribat i m'ha renyat per
haver-me marxat de davant la porta! Li he dit que ja feia més de 10
minuts que esperava, i que com no sabia si hi havia cap problema he
preferit anar fins a la central... m'he sentit estúpida disculpant-me,
quan la que estava "patint" tot això era jo!
Ha trucat al seu company pel walkie, i resulta que se li havia espatllat
el "patinet" i estava probant de fer-lo anar.. i crec que s'havia
oblidat de mi.

El de la central m'ha dit "ara ja va cap allà" i jo, que havia sentit
tota la conversa, li he preguntat inocentment: "Però ve caminant, o
hauré d'esperar gaire?" El de seguretat s'ha picat i m'ha preguntat si
tenia pressa, i jo aquí si que ja m'he rebotat i li he contestat: "No
sé, vosté quan intenta arribar a treballar a les 9, i son les 9.30 i
encara no ha pogut arribar per causes alienes a la seva voluntat, té
pressa??".
No m'ha contestat, però m'ha dit que de seguida arribava el seu
company.. i mentre jo m'allunyava he sentit com el tornava a trucar pel
walkie.

Ha funcionat, per fi he pogut entrar.