Uns bits i uns mots

31 d’octubre, 2007

Leopard 1 - Vista 0

Els articles que estan apareixent aquests dies als mitjans de comunicació (sobretot als Americans, on Apple te la major part del seu mercat), son clars: el nou sistema operatiu d'Apple, el Leopard, apasiona als analistes.
Ho diuen El País, i ho diuen les principals publicacions com PCMagazine o The Inquirer.

Així que jo ja estic decidida a provar-ho! Vull tenir-lo ja!

23 d’octubre, 2007

Rajoy y su primo, el de zumosol

Aquesta notícia ha aparegut avui a diversos mitjans de comunicació:

Rajoy apel·la al seu cosí per minimitzar la importància del canvi climàtic

Podeu llegir la versió de telenotícies.cat, o la de El País: Rajoy cuestiona el cambio climático y afirma que no puede convertirse en el "gran problema mundial", aquesta amb réplica del famós cosí de Rajoy: El primo físico: "Es otro contexto"

En resum: que si tu no tens arguments per a debatre sobre un tema, sempre pots citar al teu "cosí", la reputació del qual pugui semblar suficient com per a ser, per ella mateixa, un argument irrebatible.
Però clar, avui en dia tot es sap en qüestió de minuts (és el que té internet i les noves tecnologies, i el PP encara no ho acaba de descobrir), i al famós cosí, que si que és científic (i de qui no qüestiono pas la seva reputació), s'ha donat pressa a fer-se a una banda de la polèmica... És físic, cert, però no fa res relacionat amb el medi ambient. I, a més, les seves declaracions no tenien res a veure amb el canvi climàtic.

Ai, Mariano, que hauries de verificar les teves fonts abans de citar-les! Això és una cosa que tot bon científic sap. Però un polític.. quan s'ha preocupat de verificar res?

18 d’octubre, 2007

Apostasia: sembla que es comença a crear jurisprudència

La Justicia reconoce el derecho a cancelar la inscripción del bautismo
Un particular consigue por primera vez que la Iglesa rectifique su libro de bautismo tras apostatar  |  El Arzobispado de
Valencia tiene un plazo de diez días para cumplir la sentencia
(EFE)

La Justicia ha reconocido por primera vez el derecho de un particular a que la Iglesia anote en su partida de bautismo que ha ejercido su derecho de cancelación del mismo.
Así lo acuerda la Audiencia Nacional en una sentencia en la que este tribunal considera "claramente insatisfactoria" la respuesta que el Arzobispado de Valencia dio a un hombre que pretendía apostatar, al que dijo que no rectificaría su Libro de Bautismo porque éste no es un fichero de datos ni sus asientos prejuzgan la pertenencia actual a la Iglesia Católica.
El tribunal ha dado diez días al Arzobispado para notificar al apóstata que se ha hecho la cancelación de su inscripción bautismal y le ha advertido de que, de no hacerlo así, puede incurrir en alguna de las infracciones previstas en la Ley Orgánica de Protección de Datos de Carácter Personal.

La notícia complerta a:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071018/53404099865.html

11 d’octubre, 2007

Doris Lessing, guanyadora del Premi Nobel de Literatura

El jurat de l'Acadèmia sueca ha anunciat que l'escriptora britànica Doris Lessing, nascuda el 1919, és la guanyadora del Premi Nobel de Literatura d'enguany.
El jurat ha destacat de Lessing que és 'la narradora èpica de l'experiència femenina, que, amb escepticisme, passió i poder visionari, ha escrutat una civilització dividida'. Alguns dels llibres traduïts al català de Lessing són 'El quadern daurat' (Edicions 62), 'El somni més dolç' (La Magrana), 'Mara i Dann: una aventura' (Empúries), 'La terrorista bona' (Enciclopèdia Catalana), 'L'amor, una altra vegada' (Destino), 'Dintre meu' (Destino), 'Històries de Londres' (Destino) i 'Passejant per l'ombra' (Destino).

A Frankfurt no es deu parlar de cap altra cosa, sobretot perquè Lessing fou guardonada el 1999 amb el Premi Internacional Catalunya de la Generalitat.

Jo només he llegit 'El quadern daurat', 'Mara i Dann' i 'Dintre meu'. Ara tinc una motivació més per a llegir les altres noveles!

10 d’octubre, 2007

Català emprenyat? No, gràcies. Català exigent, sí.

"En la meva modesta opinió, com el "seny i la rauxa" dels catalans/catalanes, el "català emprenyat" no és res més que un tòpic. Un tòpic amb "mala llet" . Si s'em permet citar un dels mestres (Josep Pla), lo del "català emprenyat" no és més que una gran "collonada" . Els catalans ni som més assenyats ni tampoc més arrauxats que altres persones o altres pobles. Igualment pel que fa al grau d'emprenyament al que podem arribar. A Catalunya hi ha de tot com a tot arreu. Això sí, als catalans/catalanes no som tontos i sobretot no ens agrada gens que ens tractin com si fóssim tontos, exactament igual que a la resta de persones i de pobles. No volem que "ens vulguin fer passar bou per vaca grossa". Només volem el que és nostre: la capacitat de decidir el nostre futur com a país, com a poble, com a nació ."

D'El "català emprenyat"? No, gràcies, d'Antoni Soy, secretari d'Indústria i Empresa [ bloc]

Rajoy suspèn història

Avui he trobat un article d'opinió a El País força interessant. Òbviament, qui l'escriu és i se sent ben espanyol, però no és del PP (sinó no ho escriuria), però m'ha semblat adient "fer volar" les seves paraules per la xarxa.

Transcric l'article:

Rajoy suspende historia Antonio Jiménez Jiménez - Madrid - El País 10/10/2007

Confieso que me produce un enorme sonrojo que el líder de la oposición (cargo que me parece importantísimo) sepa menos historia de España que algunos alumnos a los que he suspendido. En primer lugar, confunde nación (sentimiento de identidad comunitario que tarda siglos en gestarse) con Estado. Los alumnos de 2º de ESO se examinan de estos dos conceptos y los diferencian perfectamente. ¿Cómo puede decir que España es una nación de más de 500 años? Hace 500 años se creó una unión territorial parecida a la España actual, gracias al matrimonio entre Isabel de Castilla y Fernando de Aragón. Pero sólo era una unión dinástica. La Concordia de Segovia establecía que cada reino conservaba sus leyes, lenguas, costumbres, instituciones políticas, banderas e incluso fronteras. Dudo mucho que existiera nación ninguna en un Estado con cuatro Cortes diferentes, fronteras interiores y multitud de culturas (cristianos, judíos, mudéjares...). Los Reyes Católicos nunca usaron el título de "Reyes de España" por la sencilla razón de que no existía.
Dice usted que somos la nación más antigua de Europa. No sé de dónde saca esto, pero si observa un mapa del siglo XV podrá apreciar que ya existían Francia, Dinamarca, Suecia, Noruega, Inglaterra, Hungría y Portugal, por poner sólo algunos ejemplos. Estos Estados ya estaban territorialmente configurados desde mucho antes que nosotros y utilizaban denominaciones y símbolos semejantes a los actuales. Los Habsburgo mantuvieron el mismo modelo de Estado (un solo rey y muchos reinos con cortes y leyes separadas). Hay que esperar hasta el siglo XVIII para encontrar la España actual, tras los Decretos de Nueva Planta de Felipe V que eliminan los antiguos reinos de la Corona de Aragón. La bandera y el escudo actuales fueron diseñados en el reinado de Carlos III, también en el siglo XVIII.
Yo quiero a mi país y me gusta su historia y su diversidad, sin necesidad de exagerar sobre su antigüedad.




Inici de la Fira de Frankfurt

Ahir dimarts va començar la polèmica fira de Frankfurt. I dic polèmica perquè des que es va conèixer que Catalunya seria la cultura convidada, no solament hi ha hagut crítiques i protestes des dels sectors que tots ens podríem haver esperat (la COPE i companyia...), sinó que el problema és que aquests no han estat els que han avifat el foc. La gran polèmica ha estat sobre la presència (o no-presència, o refús) dels autors que escriuen en llengua castellana.

Polèmiques a banda, ahir la inaguració de la Fira va comptar (a banda del president Montilla), amb el discurs d'en Quim Monzó. El gran Monzó va explicar un conte sobre un escriptor que parla molt ràpid i que no sap ben bé si té alguna cosa interessant a dir en un discurs inaugural i pompós, ell que no ho és gens.

Llegiu el seu discurs, perquè val la pena. I segur que aviat trobarem al YouTube la versió en vídeo!

08 d’octubre, 2007

Ibarretxe i Marx

Adjunto un breu article d'opinió del diari Avui, amb que el estic totalment d'acord.


L'hora del tallat

Ibarretxe i Marx

Francesc Puigpelat / puigpelat@lamanyana.cat

Amb la consulta promoguda per Juan José Ibarretxe ja en marxa, ja hem començat a sentir els arguments espanyols, començant pel balboteig de María Teresa Fernández de la Vega amb la Trinitat de les tres Constitucions, que són una sola i són tres, tot alhora (com els gran misteri diví, segons els teòlegs del Vaticà). En els propers mesos, es parlarà molt d'aquest afer, i el pla d'Ibarretxe serà desqualificat unànimement a Espanya, des de dues perspectives:

1. La troglodita.

2. La progressista.

Respecte a la troglodita, no cal fer comentaris, perquè es desqualifica per ella mateixa, i a Catalunya desencadena efectes d'urticària. Però caldrà anar molt amb compte amb el bàndol progressista, perquè els catalans som especialment sensibles als seus arguments d'aparença innòcua, esquerranosa i universalista. Queda tan bé, ser universal! És tan fàcil pensar que la universalitat comença i acaba als cafès de Madrid! Queda tan estètic Zapatero acusant Ibarretxe d'haver-se equivocat de segle! I és que, els progressistes, són tan moderns! I els nacionalistes, tan antics!

És previsible que un dels temes reiterats de l'argumentació progressista serà buscar les fonts del nacionalisme basc en el carlisme del segle XIX. I, és clar, es qualificarà el carlisme de moviment totalitari, retrògrad i totalment passat de moda. I es riuran d'Ibarretxe com a hereu del carlisme de les txapeles, els trabucs i dels capellans fatxes bascos. Davant d'això, vull citar una frase d'un autor important, d'un veritable clàssic. Llegiu-la bé, perquè no té desperdici:

"El carlisme no és un pur moviment dinàstic i regressiu, com es van entestar a dir i mentir els ben pagats historiadors liberals. És un moviment lliure i popular en defensa de les tradicions, molt més liberals i regionalistes que l'absorbent liberalisme oficial, de babaus que copiaven la Revolució francesa. Els carlistes defensaven les millors tradicions jurídiques espanyoles, les dels Furs, i les Corts legítimes que van destruir l'absolutisme monàrquic i l'absolutisme centralista de l'Estat liberal... Representaven la pàtria gran, com a suma de les pàtries locals, amb les seves peculiaritats i tradicions pròpies. No existeix a Europa cap altre país com Espanya, que compti amb tantes restes d'antigues poblacions i formes populars que han estat destrossades per la Història".

De qui és aquesta cita? De Sabino de Arana? De Prat de la Riba? D'algun pèrfid nacionalista conservador? Doncs no: està extreta ni més ni menys que d'una obra de Karl Marx: La revolució espanyola. Aquesta és una dada important, perquè Marx és un dels referents dels quals (de manera més o menys indirecta) beuen els intel·lectuals espanyols que donen a tothom lliçons de progressisme, de modernitat i d'universalisme. És clar que, de Marx, agafen només el que no molesta el nacionalisme espanyol, i, per a la resta, es queden amb Ortega y Gasset.

Prego al lector que vagi amb compte. Espanya és plena de troglodites disfressats amb pell de progressista.

04 d’octubre, 2007

La Vanguardia canvia? I cap a on va?

Avui he vist un parell de posts a diferents blogs de la catosfera, en referència a la "campanya" de denúncia d'Òmnium contra la Vanguardia. Es critica l'escés de radicalitat amb què La Vanguardia, darrerament, ve atacant el catalanisma que els molesta, amb una duresa que recorda els temps en què els editorials els escrivia en Galinsoga, un exdirector del grup Godó. I com a darrer exemple, està l'editorial  de La Vanguardia del dia 24.

Jo també volia fer un post al respecte d'aquest editorial de La Vanguardia... i quan l'anava a linkar he vist que ops! el link no funciona (no funciona el link a l'editorial que he trobat als diferents posts llegits, ni funciona el link pròpi de La Vanguardia, buscant l'article a l'hemeroteca).
No sé si tots ens hem possat a accedir-hi alhora, o que simplement La Vanguardia l'amaga per tal que no el poguem criticar massa... quina vergonya, no?
Bé, sembla ser que els catalans estem perdent un diari, que cada cop mira més cap a Madrid...

02 d’octubre, 2007

Presentació de Nacio.cat a Barcelona

Avui dimarts 2 d'octubre, a les 19h, tindrà lloc la presentació del llibre Nació.cat de Saül Gordillo a la sala d'actes d'Òmnium Cultural (Diputació, 276, pral. Barcelona).
Més informació sobre el llibre, i sobre el domini .cat a la web de la Fundació.cat.

Qui s'hi apunta?